Memòria conceptual
Transformació és una instal.lació que reflexiona sobre el pas del temps, referit-se a la transició entre la vida i la mort.
L’aparició de la peça pot remetre al creixement personal que ens defineix com a persones. A mesura que la figura va apareixent podem observar com el personatge va assolint la seva forma i es reconeix com a tal. El vent, que actua com a metàfora de la influència de l’entorn, participa de la construcció de la persona modelant-la i descobrint-la. La formació del personatge doncs, s’articula mitjançant el seu desenvolupament interior, que el fa esdevenir persona juntament amb la influència del context que l’acaba de conformar.
Per altra banda, la desaparició de la sorra també ens parla del pas del temps i de l’efemeritat de la vida, del què queda de nosaltres quan morim. Les línies que dibuixa la peça defineixen el nostre llegat en aquest món, en el paisatge.
La figura, que en un primer moment es troba coberta per la sorra, resta lligada a la terra, protegida en un estat embrionari per anar perdent consistència i acabar despullada davant la vida, expectant davant l’espera de la mort.
Aquesta instal.lació té diverses solucions variant les localitzacions. Una d’aquestes alternatives seria col.locar la peça a l’aigua, ja sigui al mar o en un riu. Situada al mar adopta una postura contemplativa davant la immensitat inabarcable de la vida, observant l’eternitat de l’horitzó, tot esperant copsar la seva plenitud.
L’alternativa del riu fa referència al concepte del fluir del temps, de la relació entre la persona i el transcórrer de la vida. Al capdavall, ens parla de l’actitud que prenem davant dels esdeveniments que ens conformen cap allò que serem.
Transformació és una instal.lació que reflexiona sobre el pas del temps, referit-se a la transició entre la vida i la mort.
L’aparició de la peça pot remetre al creixement personal que ens defineix com a persones. A mesura que la figura va apareixent podem observar com el personatge va assolint la seva forma i es reconeix com a tal. El vent, que actua com a metàfora de la influència de l’entorn, participa de la construcció de la persona modelant-la i descobrint-la. La formació del personatge doncs, s’articula mitjançant el seu desenvolupament interior, que el fa esdevenir persona juntament amb la influència del context que l’acaba de conformar.
Per altra banda, la desaparició de la sorra també ens parla del pas del temps i de l’efemeritat de la vida, del què queda de nosaltres quan morim. Les línies que dibuixa la peça defineixen el nostre llegat en aquest món, en el paisatge.
La figura, que en un primer moment es troba coberta per la sorra, resta lligada a la terra, protegida en un estat embrionari per anar perdent consistència i acabar despullada davant la vida, expectant davant l’espera de la mort.
Aquesta instal.lació té diverses solucions variant les localitzacions. Una d’aquestes alternatives seria col.locar la peça a l’aigua, ja sigui al mar o en un riu. Situada al mar adopta una postura contemplativa davant la immensitat inabarcable de la vida, observant l’eternitat de l’horitzó, tot esperant copsar la seva plenitud.
L’alternativa del riu fa referència al concepte del fluir del temps, de la relació entre la persona i el transcórrer de la vida. Al capdavall, ens parla de l’actitud que prenem davant dels esdeveniments que ens conformen cap allò que serem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario